Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera
Paro el meu cotxe i resto badant,
Les alzines que s'allunyen al capvespre
De la terra surt quelcom sobrenatural.
Lluny les mentides i els errors,
Lluny la injustícia i la por.
És l'amor qui m'empeny a estimar la justícia
Que aquesta terra m'està demanant.
Per l'Eix del Llobregat pujant a Berga,
Se'm fa evident dels homes el progrés,
Els boscos i els rius que abans eren nets
Paisatge fet a clapes que ens han cremat.
Potser si, sortim endavant.
Tots gaudim d'oportunitats.
Però mentre l'home no entengui la raó
D'estimar, l'indret on viu, al seu voltant jo
Seguiré lluitant enmig la fredor
Com una flor que neix amb el desgel
Embriac d'amor llenço el puny al vent
Jo vull per a demà la meva terra lliure!
Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que s'ofereix,
Heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre esperit,
Jo també he somiat aquesta nit tota la terra estes així,
Homes com flors naixent arreu sacsejats pel vent de llibertat
Que els fa més dignes i he pensat que...
Seguiré lluitant enmig la fredor
Com una flor que neix amb el desgel
Embriac d'amor llenço el puny al vent
Jo vull per a demà la meva terra lliure!
Seguiré lluitant enmig la fredor
Com una flor que neix amb el desgel
Embriac d'amor llenço el puny al vent
Jo vull per a demà la meva terra lliure!
Seguiré lluitant enmig la fredor
Com una flor que neix amb el desgel
Embriac d'amor llenço el puny al vent
Jo vull per a demà la meva terra lliure!
Seguiré lluitant enmig la fredor
Com una flor que neix amb el desgel
Embriac d'amor llenço el puny al vent
Jo vull per a demà la meva terra lliure!
La meva terra lliure!
La meva terra lliure!
La meva terra lliure!
La meva terra lliure!