Sec sota el porxo vell A aixopluc de l'aiguat que cau I a la terra el tempir fa bona olor. Veig que un tros més enllà Un veí treu el cap, S'ho mira, somriu i em veu i ens saludem. Plou per tot arreu Sens distingir quin camp és de qui. Sembla que està a punt d'afluixar I la natura la feina atura I l'ocellam desvetlla el camp I certifica que el cel s'estripa. Quan surt el sol, surt per tothom Sense preguntes ni privilegis, Així de natural és La societat que pretenem. Nits a la llar de foc Explicant contes als menuts Que havíem sentit a l'avi allà mateix. Ve el veí a fer el cafè I diu que es veu que hi ha nous veïns D'una terra llunyana que ara és un erm. El vent de migjorn Que va fer ahir els ha dut fins aquí. A l'endemà els anirem a donar La benvinguda, i si cal ajuda, Per fer a poc a poc una llar de foc On contar rondalles a la canalla. Sec sota el porxo vell A aixopluc de l'aiguat que cau. Aquesta terra és nostra però el món és de tots.