El Liçondo es mirava La seva camisa blava (Des de la mort de Franco No se l'havia posat), Pensà —malaguanyada!— Fa fotre tisorada, Va agafar la senyera I ho va cosir en un costat. Veient que tota la dreta Li reia la gracieta Es va dir —Vicente Vas ben encaminat! Doncs ara amb l'idioma Faré la mateixa broma Per ofrendar noves glòries, Déu a mi m'ha triat. Els que avui són blaveros Demà seran balseros El Liçondo ho sap I ara aprèn a navegar I amb la seva patera Remant per l'albufera Pensa —quan me'n vagi, On aniré a fer la mà? Va agafar la nostra parla Es va proposar trencar-la I quatre amics seus —blaveros!— Li van seguir la corrent, Però d'aquells fatxes de l'Horta I del de la bova torta Arreu del món els filòlegs Encara se n'estan rient. Passar de falangista A ultravalencianista No és tan fàcil com sembla I els del PP d'Alacant En plena esquizofrènia Diuen que per sota Dènia A partir d'ara és Múrcia Demà, a veure què diran!