Vaig navegar molts anys vora l'Ulisses, I he estat el "prota" d'una "peli" de Cinexin, He tirat pedres en plena intifada I en temps de descompte he parat un penal al Madrid. Vaig treballar a Tatooine, a la taverna, I amb Napoleó i Gengis Khan he jugat al Risk, He vist sortir de l'ou la guita boja I vaig trobar l'espardenya de Jesucrist. Però encara queda allò tan important, Sempre hi estic pensant. Però no t'ho diré pas, Callaré, no fos cas Que parlant-ne gaire es maquin els delits, Però els meus ulls enardits Xerren pels descosits I estic segur que ho endevinaràs. Vaig veure l'Atlàntida submergint-se I de xic havia estat al país dels barrufets, Amb el Rei Jaume vaig entrar a València I sóc feliç si se'm permet escriure sonets. He fet senders on cap déu dóna empara, Per mons secrets, amb gent fascinadora; és cert i ho dic i res tan alt m'honora, Però no en tinc prou i el meu desig dispara L'atreviment de demanar-li, encara, Al meu atzar, una última penyora.