Bon dia senyor metge,
Em fa molt de mal el fetge,
Tal com si amb un blackdecker
M'estiguessin burxant,
Com si tingués a dins
Un niu de ratolins
Que amb abrics de pell d'eriçó
Ballessin ska.
Pel que m'està dient
Vostè beu de valent,
En aquest món tot té un límit,
I aquest és el seu.
Té el fetge destrossat,
L'estómac perforat.
Si es fot un quinto més
Avui soparà amb Déu.
Quin sentit té la vida
Abstèmia i avorrida?
Què he fet jo, déu meu,
Per a merèixer això?
No em tregui la beguda,
Grandíssim fill de puta,
No em recepti aigua
Que serà pitjor.
No em tregui la cervesa
Que faré una bestiesa,
Per viure sense canyes
Abans em tiro per un barranc.
No puc estar mentre visqui
Sense tastar el whisky.
¿No veu que se m'hi havia
Acostumat la sang?
S'hi posi com s'hi posi,
Es desprèn de la diagnosi
Que ha de deixar
De mamar immediatament
Perquè el seu cos
Necessita un repòs
Si no vol que aviat
El seu repòs sigui etern.
Apunyali'm per l'esquena,
Engreixi'm la morena,
Foti'm banyes, tant m'és,
Si la meva dona vol,
Cremi la meva casa,
Transformi el meu cotxe en brasa,
Però pel que més vulgui,
No em prohibeixi l'alcohol.
Cremi'm els mugrons,
Pessigui'm els collons,
Faci'm la cirurgia
I deixi'm com l'Aznar,
Sodomitzi'm cent vegades,
Amb naps i pastanagues,
Però si us plau no em deixi
Sense els plaers del bar.
És el que passa
Per beure massa,
Pren xocolata
I deixa els licors.