Veig ciutats indefenses
Contra les quals tothom es veu valent,
Inhumanes i propenses
Que hi visquin interessos i no gent.
Veig natura parcel·lada
On situa el GPS cada pi,
Acollint la desbandada
De sortir els caps de setmana a fer pipí.
I el pitjor és que ho veig tot tan connectat,
Que per desfer-ho cal desfer-ho tot plegat.
Vaig veient impotent
Com el gran museu de l'especulació
Desperta entre la gent
No rebuig sinó enveja i admiració.
Veig notícies incertes
Que falsegen el que passa el meu voltant.
Si demostren tantes penques
Què cony deu estar passant a Afganistan.
I el pitjor és que ho veig tot tan connectat,
Que per desfer-ho cal desfer-ho tot plegat.
Tornaré a fer el vol del xoriguer
Que m'adreça pels camins amics del cel.
Des d'aquí veig i em conforta
Que l'arrel no sembla morta
I que som a mig camí ja de l'estel.
Veig algú indignat
Que fot el crit al cel dient que no està bé
Que marxem d'un estat
Que ningú ens ha preguntat si hi volem ser.
Veig alguns elements
Presumint de democràcia com ningú,
Armats fins a les dents
I dient-te terrorista si ho fas tu.
I el pitjor és que ho veig tot tan connectat,
Que per desfer-ho cal desfer-ho tot plegat.
Tornaré a fer el vol del xoriguer
Que m'adreça pels camins amics del cel.
Des d'aquí veig i em conforta
Que l'arrel no sembla morta
I que som a mig camí ja de l'estel.
I el pitjor és que ho veig tot tan connectat,
Que per desfer-ho cal desfer-ho tot plegat.
Tornaré a fer el vol del xoriguer,
Vine amb mi, farem aquest sender rebel.
Tu que véns del sud, va, porta
Suc de llimones de l'Horta,
Jo dels cims del nord arreplegaré gel.