Ara, Que sents les campanes Que avisen que els somnis Estan caducant, Ara, Que sents les campanes Que diuen que és hora Que un es faci gran, Ara, Que de cop i volta Els campaners semblen Posar-se d'acord, Ara, Que de cop i volta Sembla poca-solta Tenir el propi nord. Sembla Que precisament Seria el moment, L'hora de brandar Tota La teva certesa I deixar palesa La seguretat. Sembla Que tots els propòsits, Qualsevol idea Amb pes argumental Ha de Superar una prova Tan llega i tan tova, Aquest truc tan vell. Fóra La reacció de l'enze Si es deia el que es pensa Ara claudicar I que Una brama amb malícia Ferís la fermesa De la convicció. Fóra La clara evidència Que la presència Que has mantingut Era Sols una disfressa, La muda caduca De la joventut. Mira Qui tiba la corda Que es penja i qui salta Sota el campanar, Són els Vençuts que en els altres Repics de campanes Es varen rendir Busquen La teva renúncia I així la vergonya Poder diluir. Ara Que sents les campanes Que avisen que els somnis Estan caducant Branda La sort irresolta, La que t'adelera I aquella fal·lera Que mai no et prendran. Ets sol a casa i no és teu el millor moment Perdre per golejada ja té aquests abatiments I cada vegada que encaixes un nou gol Serveix per veure que el partit no està resolt, Quin consol. T'han vingut a treure del teu amagatall. Preguntes esmolades d'espasa de doble tall. Desarmat d'escut no és una bona ocasió Per respondre preguntes del milió A traïció. Què pretens? Què vols? On et penses que vas? Per què brandes dols? Per què duus l'escarràs? Qui t'ha conferit Legitimitat? Qui t'ha tret del llit? No estaves bé, abrigat? Desoir el toc. I això se't presenta disfressat de venedor D'excuses perquè arribis a la conclusió Que has aconseguit finalment el teu destí T'hi pots instal·lar i no cal seguir Fent camí.