Deies que ningú escriuria el teu futur I ara, és dur Però el present parla Deies que no et deixaries lligar curt Però al coll hi dus un nus Que et va deixant sense aire Deies que només et feies falta tu I en dir-ho inclús t'ho creies Deies ser un home de fe, però l'has perdut Ets l'home absurd, aquell a qui contradeies Plans i conviccions I un discurs tossut No havies contemplat Petits marges d'error Que ho canvien tot i et deixen mut Deies que segur que el temps ho cura tot Però el temps fuig I els mals es queden Deies que cadascú es fa la seva sort Doncs ara digues, tu Què n'has fet de la teva? Deies que no t'empassaves mai l'orgull Però avui sents que el mastegues Deies que un ha de saber passar sempre full I no recordes ni haver estat el que eres Fart de conviccions Que et feien d'escut No havies contemplat Petits marges d'error Que ara deixen mut el teu discurs ♪ Deies que no et deixaries trepitjar Com altres cucs; te'n reies Deies que qui s'arrossega ho paga car I sembles un ruc que tragina misèries Plans i conviccions I un discurs tossut No havies contemplat Petits marges d'error Que ho canvien tot i et deixen mut