Com un diumenge d'hivern Com un pou eixut Com un glossari etern i mut Príncep del desert. Com el planeta perdut i esquerp. Com un arbre nu Estic si no hi ets tu Guiomar, el nom que mai et van posar Fa temps que no brilla el teu far Un adéu, fins sempre, Guiomar Com un capvespre al Montsant Aspre i cel rogent Pluja que netejarà el vent... Com un arbre nu Estic si no hi ets tu Guiomar, el nom que mai et van posar Fa temps que no brilla el teu far Un adéu, fins sempre, Guiomar Batent les pedres d'aquell sol que es va apagar Suant les febres, he curat tots els mals Guiomar, el nom que mai et van posar Fa temps que no brilla el teu far Ara et dic fins sempre... Guiomar, fa temps que no brilla el teu far El nom que mai et van posar Adéu i a reveure, dolça Guiomar