Una dependenta del bonpreu Depenent del dia, vol plegar i anar a veure món Però segueix allí clavada en creu L'anna ja no estima el seu ramon Ja l'hagués deixat fa temps però no sap com I no es treu del cap un xic de reus Quants tombs li hem de fer a un cercle tancat Que sabem que mai no surt del seu forat Quants cops perdrem el que estimem Abans de veure que no era etern Quantes vegades mor un matí abans de veure el sol Quantes vegades dorms sense cap neguit que et trenqui el son El notari compta fins a deu Quan pensa a diari que lo seu era el claqué Però ell era l'hereu Ella vol anar a buscar un brivall Fa temps que ho somia, però és que ell no s'hi veu Desenganys i culpes han fet córrer els anys Quantes vegades cou reconèixer el que ens diu el mirall Quantes vegades som el que vam jurar tants cops no ser mai I ens passen els dies pel davant Però som tan idiotes que anem esperant I enlloc de viure el nostre temps El temps ens viu mentre ens pensem què fem Quantes vegades mor un matí abans de veure el sol Quantes vegades dorms sense cap neguit que et trenqui el son