Pels imants Que arrosseguen els meus pols Entre el jo d'abans I el jo que no sóc Pels encants D'un somriure maliciós Que acaben brindant Per tornar a estar sol Com una fulla que juga i acaba tremolant pels racons Com un mirall que et despulla tergiversant-te els contorns Quan veig que em veus desapareixo sense fer soroll Entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors ♪ Pels instants Que sacsegen el meu món Dormiran al ras Prenent-me la son Pels amants Que s'enceten els genolls Que han jugat amb foc Per ser el que no són Pels encenalls que festejo com el més ben guardat dels tresors Fets de retalls del vestit d'una pepa maca sense cor Quan veig que em veus, desapareixo sense fer soroll Entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors Quan veig que em veus, desapareixo sense fer soroll Entre el fum dels meus versos i un munt de llums de colors