Em sento estrany en veure el dia que em desperta, Em sento estrany en veure el dia sense llum, Encara no m'acostumo a no sentir el teu perfum, Quan el pensament em porta tant lluny, Quan el pensament em porta a prop de tu. Em sento estrany en veure el vespre quan hi ha boira, Em sento estrany en veure els vespres de tardor, Encara no m'acostumo a no sentir-te a prop, Quan el fred arriba a casa i encenc foc, Quan el fred arriba a casa i estic sol. Qui pogués tenir paraules Per poder-te dibuixar, En un poema de set versos I poder-te'l recitar, Quan la nit desperti l'alba I comenci a clarejar El dia. Em sento estrany en veure la nit sense estrelles, Em sento estrany en veure la nit sense tu, Encara no m'acostumo a sentir en els meus llençols La fredor que té l'absència del teu cos, I la buidor que deixa en el meu record. Qui pogués tenir paraules Per poder-te dibuixar, En un poema de set versos I poder-te'l recitar, Quan la nit desperti l'alba I comenci a clarejar El dia.