És difícil robar un cor Fins i tot a algú com tu. Saps que és tan fràgil Que si es trenca l'has perdut. És difícil fer-se gran Si no vols envellir. El difícil art de viure No ens l'ensenyen de petit. Intentes mirar enrere, Però no podràs tornar. El camí no s'atura mai. Amaguem les misèries, Enganyem les nostres pors, Però la nit ens ho ensenya tot. És difícil ser coherent I seguir fins al final, No perdre l'equilibri I no caure de costat. És difícil ser valent, Aguantar i no defallir. El difícil art de viure No ens l'ensenyen de petit. Quan estem a punt de perdre-ho tot, Recordem el que tenim Amagat a sota el coixí. Només són quatre dies I dos ja ens els hem polit. El destí no ens deixa escollir. Sembla tan fàcil tancar els ulls i no oblidar Que tot el que fem és provisional. El secret de la vida deu estar ben amagat. Pot ser per això no n'aprenem mai. És difícil robar un cor Fins i tot a algú com tu. Saps que és tan fràgil Que si es trenca l'has perdut. És difícil ser feliç I no haver mai de patir. El difícil art de viure L'aprens quan has de morir.