Qui pot recordar tots aquells moments que es perden Qui pot oblidar tots aquells records que es queden Qui soc jo per demanar que s'aturi el pas del temps Qui soc jo per esperar que tot sigui millor Com l'anatomia de la relativitat Sempre és més difícil saber del cert tota la veritat Qui pot recordar tot allò que l'interessa Qui pot oblidar tot allò que està tant clar Saps que es mou la Terra i no sents el moviment Veus que la matèria s'esborra o envelleix Com l'anatomia de la relativitat Sempre és més difícil saber del cert tota la veritat Qui pot recordar quan la vida et ve de cara Qui pot oblidar quan la nit sembla tan negra Avui estic aquí assegut Entre l'espai i el temps Com l'anatomia de la relativitat Qui pot recordar tot allò que l'interessa Qui pot oblidar tot allò que està tant clar Qui pot recordar quan la vida et ve de cara Qui pot oblidar quan la nit sembla tan negra