Si em fa un somriure qued com un esparrallet Indefens, davant l'esca dels seus llavis (Llavis) Sur damunt un camp de posidònia Que oxigena el meu alè ♪ I si a un desig pogués dar compliment Seria que suara s'aturàs el temps I perpetuar la cerimònia D'anar a rentar-mos les dents ♪ Si em fa una abraçada jo qued com un ferreret Dins un torrent d'entusiasme i de màgia (màgia) Ned dins una veta d'aigua clara Que regenera el meu ser I si un desig pogués fer realitat Seria que anit no arribàs l'endemà I acaronar-te un poc més encara Els peuets al sofà Si poguéssim anar a demanar A sa terra i a la mar Al foc i al vent Dirien que amb tu jo soc un aprenent ♪ Si em fa un somriure qued com un esparrallet