Digues-me tu i digues-me si veus El vermell que li llueix A les galtes Digues-me tu si li atorgues com jo El perdó que no mereix Per les faltes que comet I el vermell de les roses que Compraves, colló A mitjan febrer I aquest vermell destenyiré Amb la salina de les llàgrimes Que cada dia em fa plorar Amb la suor que regalima del meu front I és que tu no la veus A tu te va quedar clar Que havies acabat amb aquesta víctima I ara te toca a tu, i te plany Company, vermella és la sang I ella la té blava Glaçada, semblava Que era una fada I ha estat la meva creu! Mira tu que la pots mirar I confessa'm si encara no ets un desgraciat I si no ho ets ja ho seràs Contempla-la tu que la pots contemplar La seva nuesa per sempre t'embruixarà és una deessa de l'avolesa I ver... i vermell com el vi que ens va embriagar Els ideals, encara érem dos xavals Dos animals No m'amagaré i sabré què fer Si un dia me torna a cercar I si t'arriba l'hora Fes-te enfora Encara et pots salvar A tu te va quedar clar Que havies acabat amb aquesta víctima I ara te toca a tu, i te plany Company, vermella és la sang I ella la té blava Glaçada, semblava Que era una fada I ha estat la meva creu!