S'apaga el carrer, fins a l'últim fanal No saps el que t'espera, encara és lluny el teu final Tornes a obrir la porta i només amb un tros El vent ja corre i entra al teu cos Ja bombeja i batega, et poses nerviós Ja que el que t'importava abans, ara ja no I no hi ha res més enllà de les parades On tu sempre arribaves i ara t'has passat de llarg I no em fa res, recordar-te el que recordaves Quan entre el reflex t'observaves i volies ser molt més que allò ♪ T'he vist marxar entre la boira i la pena de qui no sap tornar He intentat cridar buscant un destí nou per explorar I he pensat en tot allò que no puc perdre en l'oblit Assegurant un sentiment que s'adormirà en el pit Fent que retorni de nou aquest escrit I no hi ha res més enllà de les parades On tu sempre arribaves i ara t'has passat de llarg I no em fa res, recordar-te el que recordaves Quan entre el reflex t'observaves i volies ser molt més que allò I no hi ha res més enllà de les parades On tu sempre arribaves i ara t'has passat de llarg I no em fa res, recordar-te el que recordaves Quan entre el reflex t'observaves i volies ser molt més que allò ♪ Molt més que allò Molt més que allò Molt més que allò Molt més que allò