On no queda res, on el temps s'escapa, Escala els gratacels que s'emporten la calma. Es separen els camins que abans ens apropaven. Perdut a la ciutat, endins, on abans quedàvem. Busques lluny quan ben a prop està. Mira amunt, no deixis d'observar. Que les petjades que marcàvem ja no hi són, I tot el rastre que vam deixar No ens portarà a cap racó del món. Que cal pujar la mirada, aturar el dolor. Recordant que allò perdut ho guardo jo, I fer-me fort dins de la foscor. Cal deixar enrere el passat, mirar de prop el present. Sentir-se ple lluny de tu, alliberar la ment. Nous horitzons han arribat i els atraparem. Afrontant els errors viscuts, ens enlairarem. No hi haurà altra manera de superar la pena, De tancar un capítol i apagar la tristor. Mullarem el que ara crema, ens perdrem entre fum, Escalarem gratacels perseguint la llum. Que les petjades que marcàvem ja no hi són, I tot el rastre que vam deixar No ens portarà a cap racó del món. Que cal pujar la mirada, aturar el dolor. Recordant que allò perdut ho guardo jo. Que les petjades que marcàvem ja no hi són, I tot el rastre que vam deixar No ens portarà a cap racó del món. Que cal pujar la mirada, aturar el dolor. Recordant que allò perdut ho guardo jo, I fer-me fort dins de la foscor.