Era dissabte a la nit, L'últim concert de temporada, Les mirades vam creuar Presos del nostre destí. Entre el fum i la gentada, Uns ulls brillants van tremolar. Tu i jo, només tu i jo Regalar-nos els llavis amb nervis, Per sota la pell. Tu i jo, només tu i jo Oblidar-nos de les nostres vides, Somiant sense fre. Vam acabar vora del mar, Mirant el cel, Per trobar el nostre fanal. Vam parlar sense dir res, Carícies d'adolescents. Taquicàrdies d'innocents, Palpitacions en cada gest. Vam jugar a fer el nostre castell, A no perdre el sentit del ritme En cap moment. Vam jugar a ser el que vam voler, Segrestant cada segon Com qui ja no vol res.