I una pedra solitària de les finques del Castell de l'Ofegat, Diu que l'han mogut de "puesto" fou l'excavadora que l'ha arrossegat. D'esperit calcari i de mare arenisca, S'escapa i rellisca i es torna rebel. ...i riu per no plorar, parará-pa-pa-pa Qui tingues cames per caminar. Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar I un crit, que em volgués acompanyar. ♪ Busca amigues per ser Molt més fortes que les altres. Les totxanes que formen parets Per aïllar i tallar les ales. A qui els han fet ser presoners Per pecar i no ser com d'altres. Burocràcia que no és de carrer Que castiga amb tanques altes! ...i riu per no plorar, parará-pa-pa-pa Qui tingués cames per caminar. Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar I un crit... I ai que em volgués acompanyar. ♪ ...i riu per no plorar, Qui tingués cames per caminar. ...i riu per no plorar, Qui tingués cames per caminar. I una pedra que vola sola, Les seves ales no pots tallar. La pedra plena de ràbia, En una gàbia no vol estar. ...i riu per no plorar, Qui tingués cames per caminar. ...i riu per no plorar, Qui tingués cames per caminar. Tan sols buscaria mans que fossin armes fortes per volar I un crit... I ai que em volgués acompanyar.