Quan salten els ploms de la ciutat O et quedes dormint en el sofà Quan una paraula et fa tirar endavant Vinc a parlar dels petits detalls de la vida Per convertir-los en part d'una cançó Vull recordar la llum del teu somriure O el meu reflexe en algun aparador Com el bitllet en alguna jaqueta antiga Quan un viatge té el nom d'una cançó Com la trucada que mai esperaries Tan encantat quans seus mirant el foc. Quan salten els ploms de la ciutat O et quedes dormint en el sofà Quan una paraula et fa tirar endavant I sembla que el món s'hagi aturat I guardes l'olor d'aquell instant Agafes aire i rius mig d'amagat. Vinc a parlar dels petits detalls que em fa viure Per convertir-los en part del que sóc jo Com una nit en bona companyia O aquell secret que avui ja sap tothom. Si et tinc asseguda al meu costat I creus veure-ho tot des del terrat Quan una mirada et fa sentir estimat. I sembla que el món s'hagi aturat I guardes l'olor d'aquell instant Agafes aire i rius mig d'amagat. Cada petit detall serà un instant per recordar Que de moment serà un tresor Cada petit retall serà un instant per respirar Desfent el temps a poc a poc.