Vam néixer en aquest racó
De pluja, nostàlgia i antigues presons
De les antigues batalles
N'hem escrit cançons
Aquelles cançons prohibides
Han recorregut les arrels i les valls
I han encés un foc ardit
Dins els amagatalls
♪
Hem protegit la foguera
Que cremava lliure dins les nostres mans
Mentre de lluny sentíem xisclar
Els nostres germans
Som un estol d'ales lliures
Que travessen númols de pedres i fang
Hem trepitjat sense por
Els bassals plens de sang
Serà altre cop nostra la vida
De nou floriran tots els camps
Quan sentin el present com crida
Entre passos gegants
Les seves muralles ferides
Es faran muntanyes de fang
Després de sentir que la nostra venjança
Serà la rialla dels nostres infants
La rialla dels nostres infants
♪
Hem sentit les nostres mares
Aixecant parets de laments i malsons
Hem vist créixer entre cadenes
La lluna i el sol
I quan pesen les cadenes
No hi ha cap el temor ja que ens pugui espantar
Les parets criden
Que el nostre dia arribarà
Serà altre cop nostra la vida
De nou floriran tots els camps
Quan sentin el present com crida
Entre passos gegants
Les seves muralles ferides
Es faran muntanyes de fang
Després de sentir que la nostra venjança
Serà la rialla dels nostres infants
La rialla dels nostres infants
♪
Trencarem el glaç i entre la foscor
Brollaran rialles i afanys
S'acosta el nou temps, que ens fa tremolar
I una terrible bellesa ha nascut al seu pas
Serà altre cop nostra la vida
De nou floriran tots els camps
Quan sentin el present com crida
Entre passos gegants
Les seves muralles ferides
Es faran muntanyes de fang
Després de sentir que la nostra venjança
Serà la rialla dels nostres infants
La rialla dels nostres infants