Vas somriure el dia que vam guanyar un petit bocí Com si s'acostés aviat el final del camí La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec De sentir-se lliure després de cada petit passet Vas somriure quan ens enfonsàvem en la por Quan ens tremolaven els ulls mirant l'horitzó Quan queia l'empenta apareixies tu, constant I ens recordaves que amb la lluita et vas fent gran La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel Ens ha donat aire per no perdre el pas valent Ens has clavat la teva lliçó sense voler: Avui sí, demà també I somrius encara quan ens pesa el compromís Quan s'apaguen els fanals i arriba el desencís La mirada inquieta i sobre el pit un esbufec De convertir el nostre caminar en un batec La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel Ens ha donat aire per no perdre el pas valent Ens has clavat la teva lliçó sense voler: Avui sí, demà també I seguiràs somrient quan els passos siguin llargs Quan les nits es tornin crues i els matins amargs La teva mà estesa, sempre fixa a l'horitzó D'un caminar nou ha sembrat la llavor La teva mirada, a voltes sàvia, a voltes rebel Ens ha donat aire per no perdre el pas valent Ens has clavat la teva lliçó sense voler: Avui sí, demà també Demà també