Des de les mines tristes a ciutats de carbó Ens han cremat els llibres i ens han clavat la por Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys Amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans Hem fet caure nissagues, hem escalfat l'hivern I amb torxes i fogueres hem fet glaçar l'infern Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits Xiulant les guillotines als carrers de París Els pobles s'aixequen, els barris desperten I a cops de mitjanit fan sortir el sol Sents clara la crida, et cou la ferida La teva vida és en joc, ren aire i crida: foc El pa que no teníem el vam prendre dels rics Vam prendre Barcelona l'estiu del trenta-sis I dels crits de la selva als xiscles de l'oblit Totes les veus gemeguen, ha començat la nit Ha començat la nit Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors I ara enmig de les cendres veuran com creixen flors El nostre món desperta, desperta el nostre món I entre reixes que cauen, el seu pitjor malson Els pobles s'aixequen, els barris desperten I a cops de mitjanit fan sortir el sol Sents clara la crida, et cou la ferida La teva vida és en joc, pren aire i crida: foc Creuant deserts, creuant fronteres Creuant el mar, creuant el mar Creuant el cel, creuant tempestes Creuant el mar, creuant el mar Els pobles s'aixequen, els barris desperten I a cops de mitjanit fan sortir el sol Sents clara la crida, et cou la ferida La teva vida és en joc, pren aire i crida: foc