Era suau com el vellut I poregosa com un conill menut En Snoopy era el seu heroi I li agradava jugar com un noi I de la mà Em duia amunt i avall sense parar Com un estel Fent tombarelles pel cel És "maco" el temps d'estimar I no va ser aquell un temps perdut Conillet de vellut Però el conill fora del niu M'enganyava amb qualsevol objectiu Se'm perdia en el forat D'una Nikon o una Hassenlblad... Calia triar O tocar el dos o fer Un "ménage à trois" Però això és immoral Quan s'és un home com cal Ibèric, mascle i cristià I em vaig quedar sol i fotut Conillet de vellut L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar T'afusellen en cada exemplar Diuen que t'ha dat un lloc Richard Avedon a New York No et pots queixar El que somniaves ja ho tens a la mà Et coneix la gent T'estima un adolescent I un "iaio" et vol adoptar Ets feliç amb el teu nou drut? Conillet de vellut... Però avui he vist el cel obert Déu, que és bo i que sap el que sofert M'ha deixat els seus consells En un aparador de can Castells I m'he comprat el llibre "La fotografia és un art" I abans d'un mes Seré millor que en Pomés Ja saps a on em trobaràs... Dos-zero-tres, vuit-dos, vuit-dos Conillet poregós Sense un romanço ni un rebut Conillet de vellut