Amb un fort esglai despertaran Sentint la mort propera I al règim interpel·laran Creient-ho una quimera Però cony si no espavilaran Al veure la fumera Tan ràpid que se sorprendran Tot d'una buscant drecera I pitant marxaran Podent encara donar gràcies Que aprendran mentre viatjaran Pels seus actes bé coneixeran El que als vençuts espera I no gaire temps resistiran Guardant el seu darrere Tard sirà quan se'n penediran D'haver encès la metxera Tant que gens no discriminaran Entre anar a peu o amb pastera I el fat els brindarà de nou la oportunitat Per negar la obvietat Que és que és casualitat Si és que hi ha una relació Entre color i estat I si errem sols hauran d'actuar amb naturalitat Valent-se de la seva innata superioritat, Doncs veurem si és veritat! Però més valdrà que Déu s'apiadi i que en cap intent No els enxampin i no els retornin al remitent Ja que diuen -que no és molt progre- però que en calent És probable que se'ls apliqui la llei vigent Que és encara prou ben trobada i diu ull per ull Dent per dent! Dent per dent! Dent per dent! Dent per dent! I pitant marxaran Podent encara donar gràcies Que aprendran mentre viatjaran Enllà Enllà