El Jaume té dues mames
I quan li agafa la vergonya s'amaga entre les seves cames
L'Esther va néixer amb un sol braç
Però l'hauries de veure com n'és de bona fent gimnàs
El Gael té més de tres-centes pigues
Ho sabem perquè van comptar-les totes les seves amigues
La Patrícia sempre ha portat ulleres
Al cotxe li agrada mirar l'asfalt calent de les carreteres
El Francesc fa dos anys es deia Lara
Van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare
La Valentina fa futbol i és la pichichi
Però no està pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi
El Moha té un trastorn de l'espectre autista
Li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista
La Jéssica està enamorada de la Ruth
I li escriu en un paper el més bonic que se li acut
L'Oriol quan parla a vegades tartamudeja
I té unes expressions tan ocurrents
Que a mi em provoca un pèl d'enveja
La Yasmina és la més alta de la classe
Ens mira a tots des d'allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes
És tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes
No vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em mires, tan fix
Podríem ser amics
El Samuel viu en un centre residencial
Li estan muntant a l'habitació una nau espacial
La Maria no pot menjar gluten
Li encanta tocar la farina i notar que les mans s'embruten
El José viu amb la seva iaia Loli
Diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d'un Holi
La Carmina ens parla amb les mans
I ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans
El Biel té síndrome de Down
Mou les caderes com aquell cantant que no coneix, el James Brown
La Judith confon el vermell i el verd
És molt bona trobant el seu hàmster quan es perd
El Macià cada divendres fa dansa
Si sona bona música, el tio mai es cansa
L'Ona va tenir un càncer en un os prop del maluc
I ara et ven una polsera i diu: jo ajudo tant com puc
El Yussuf té el fèmur de titani
I és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani
La Nayeli necessita moure's quan és a l'aula
I mira quins dibuixos més currats que té a la taula
Al Ponç li agrada jugar amb nines
Fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines
La Clara arriba als llocs tot xino-xano
I ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em pugen, formigues
Podríem ser amigues
♪
I després hi ha la Lluna
El regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d'una
Amb una mutació genètica, que de manera frenètica
Ens ha canviat la vida, d'una forma bastant poètica
A la meva ninona, que li falta l'equilibri
Però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri
I és que hi van haver dies, que només vèiem tragèdia
Se'ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia
I amb això vas fent, vas tancant ferida
Que segueix coent, però és que això és la vida
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute
Però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta
I l'Aixa baixa fins a la Lluna
Que té atrofiat el cerebel
Però que ens està donant més llum, mireu amunt
Que la lluna del cel
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que et penso, escrita
T'estimo, petita
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que et penso, escrita
T'estimo, petita