He après a gaudir del pas del temps sense Fer cas al rellotge, amb la innocència de quan érem nens Podria dir que m'importen cada cop més Les petites coses, aquelles que no són evidents I recordant tots aquells dies Quan érem més valents I fèiem bategar la vida Al ritme del present Deixaré que marxin totes les pors Seré la meva millor versió Que amb la veritat sempre es pot encendre el món I amb una espurna pots cremar-ho tot Passaran els dies i això no ho sap ningú Si podré fer–ho o em quedarà sempre lluny De la mà de la incertesa caminaré I que se m'emporti el vent I recordant tots aquells dies Quan érem més valents I fèiem bategar la vida Al ritme del present Deixaré que marxin totes les pors Seré la meva millor versió Que amb la veritat sempre es pot encendre el món I amb una espurna pots cremar-ho tot Deixaré que marxin totes les pors Seré la meva millor versió Que amb la veritat sempre es pot encendre el món I amb una espurna pots cremar-ho tot Cremar-ho tot, pots cremar-ho tot Cremar-ho tot, cremar-ho tot Cremar-ho tot, pots cremar-ho tot Cremar-ho tot, cremar-ho tot Deixaré que marxin totes les pors Seré la meva millor versió Que amb la veritat sempre es pot encendre el món I amb una espurna pots cremar-ho tot Deixaré que marxin totes les pors Seré la meva millor versió Que amb la veritat sempre es pot encendre el món I amb una espurna pots cremar-ho tot