Voldria ser sastre I fer-te un vestit Però és que sóc un desastre I no sé pas cosir Però obriria la caixa De l'armari petit I amb un fil i una agulla Aprendria a cosir Tot seria més fàcil Si tu fóssis aquí I poder prendre mides Abraçant-te al dormir Sé que no va ser fàcil I que els dos vam patir Ja no puc tornar enrere Però sé que et puc fer feliç Era ahir Quan ens vam conèixer Jo era un sapastre Que apreciava només el vestit Sense veure que el més important És com vesteixes per dins Quan et vaig tornar a veure I ballaves de nit Entre aquella gentada A les festes d'estiu El desig de parlar-te Em cremava per dins Vaig fingir que et trobava I vas somriure i venir Res d'ahir Pensem en l'avui Ja no sóc el sapastre Que apreciava només el vestit Ara sé que el que és més important És com vesteixes per dins I aquí estic A la platja de Barcelona Escrivint mentre es va fent de nit En aquest banc des d'on veig la llum d'una lluna Que és plena i que no vol dormir Sé que sóc el teu sastre Aquí tens el vestit Només sóc un desastre Que va aprendre a cosir