El meu poble és un xiquet
Que camina assecant-se les mans a l'aire
Ve l'estiu rialler
Mentre cauen taronges i es trenquen arbres
El meu poble és de foc
Per les tardes, quan Irta es fa horitzó
Tinc un poble fet cançó
Amb ferides i marques que no passen dol
A les nits els carrers estan orfes
I et vetllen comptant les passes
Sols fanals i balcons
Vella roba estesa vesteix les cases
Hi ha un vaixell enfonsat
I guitarres que canten després de sopar
Des del port fins al far
Cangrejeres, la platja i gavines cridant
Ai, silenci i aigua
Ai, els ulls tancats
La flama, el tabaco i els ulls tancats
El Puig, el dimoni i els ulls tancats
Mercromina a les ferides i els ulls tancats
El pes dels dies
És l'adéu d'una xiqueta i els ulls tancats
Era la vida a la plaça i els ulls tancats
És la bossa a l'esquena i els ulls tancats
Són les mans a l'aire i els ulls tancats
És el pes dels dies que tanquen els ulls
El meu poble és un xiquet
Juga lliure al carrer i no en sap d'hores
És la mare que el vesteix
I que el crida a sopar quan ja estan les sobres
Com un plor ve el Mestral
Una tromba d'olors, un setrill ben farcit
Són uns llavis tallats
Una dona plorant, el marit dorm al llit
Ai, silenci i aigua
Ai, els ulls tancats
La flama, el tabaco i els ulls tancats
El Puig, el dimoni i els ulls tancats
Mercromina a les ferides i els ulls tancats
El pes dels dies i els ulls tancats
És l'adéu d'una xiqueta i els ulls tancats
Era la vida a la plaça i els ulls tancats
És la bossa a l'esquena i els ulls tancats
Són les mans a l'aire i els ulls tancats
És el silenci, és l'aigua
Són guitarres que ploren
És el vent Mestral que ens marca
EL PES DELS DIES QUE TANQUEN ELS ULLS