Temps ancestrals, fa un grapat d'anys No gaire lluny, a prop d'aquí Senyors feudals i capellans No demanaven mai permís Tothom callat, feien més mal que la pesta I la revolta hi tragué el cap ♪ Havent dinat anà a l'estable Va exigir el millor cavall Digué adéu-siau, era intocable Amb el suport dels seus vassalls Marxà a pas lent, era el baró dels Cruïlles No acatava advertiments Creuà el riu pel Pla de Salelles I al camí de l'Home Mort Obsessionat en les mamelles De les remences del seu cor Tot era estrany: el dret de cuixa entre les celles La xibeca esgaripant Passat el Mas d'en Girabau El baró copsava massa pau Un crit de guerra i 12 mosses D'entre els suros, sorgiren en allau La revolta de Rabioses no decau ♪ Brotarem de la penombra Cremarem la vostra llar Cavarem la vostra tomba Aquest bacó ho pagarà car Escabetxat, a cops de roc i patacades Punt i a part en el veïnat S'ho ensumaren a Palau I tot canvià de resultes del sarau Fou la fi del dret de cuixa Una llegenda amb un nom que prou li escau La revolta de Rabioses no decau La revolta de Rabioses no decau La revolta de Rabioses no decau