Potser quan sigui l'hora
No ens podrem moure
Perquè no haurem encara
Acabat de pagar el pis
Potser quan sigui l'hora
Haurem de dir que no
Perquè tindrem molts nens
En edat d'anar a l'escola
Qui sap si quan sentim el crit
Haurem just acabat de comprar
Un cotxe nou i lluent
I no voldrem deixar-lo
Deixar-lo
Potser quan sigui l'hora
Serà el moment que planejàvem
Un negoci interessant
Que no voldrem pas perdre
Potser quan sigui l'hora
Estarem enlluernats per un amor
Un amor dels que no deixen
Dels que no deixen marxar
Qui sap si quan sentim el crit
Ens haurem acostumat a viure sols
I no voldrem recordar
Que som molts que som tants
Que som molts que som tants
♪
Potser ja és ara l'hora
I estem plens de cadenes
Que ens hem anat teixint
Poc a poc però ara ens lliguen
Potser el crit ja es pot sentir
Potser ja el senten els qui escolten
Però (però) nosaltres ens hem anat tornant sords poc a poc
Potser el crit ja es pot sentir
Potser ja el senten els qui escolten
Però, però
Nosaltres ens hem anat tornant sords
Poc a poc ens hem anat tornant sords
Poc a poc ens hem anat tornant sords
Poc a poc ens hem anat tornant sords
Poc a poc ens hem anat tornant sords