Tira-li, Martí!
Arruixa que plou!
Com m'agrada passejar
Com m'agrada passejar
Quan es fa de nit al poble
Que comença a refrescar
Tinc reservats els matins
I ocupaes les vespraes
Perseguisc les papallones
Que m'ixen de les butxaques
Que jo no m'assemble gens
Als que manen per ací
Valencià mig coreano
Tan pobret, flac i fadrí
Que es pregunten els agents
Què celebre cada dia
Conserve cada motiu
Pel qual perdria la vida
Quan tenia dèsset anys
Quan tenia dèsset anys
Vaig fer una cançoneta
Parlant de la llibertat
Era el cant d'un pardalet
Que vivia en una gàbia
I ni tastava l'alpiste
Que el seu amo li donava
Són coses d'adolescent
Em van dir els oficials
Em varen tallar el monyo
Van posar-me a treballar
Però de sobte una nit
Va tornar la melodia
I amb ella tots el motius
Pels quals perdria la vida
Me n'he anat a treballar
Me n'he anat a treballar
A un poble de Barcelona
I visc a un piset llogat
Pague el gas, l'aigua i la llum
I amb tots el diners que guanye
Perseguisc les papallones
Que m'ixen de les butxaques
Que jo no m'assemble gens
Al que mana per ací
Ell s'ha fet una piscina
Jo al casero vaig fugint
I camine molt lleuger
Només porte una motxilla
I no pesen els motius
Pels quals perdria la vida
Me'n torne cap al Raspeig
Me'n torne cap al Raspeig
Que hui es casa el meu compare
I fem un almorsaret
Coca a la pala d'Agost
I un poquet de pericana
Millor que tastar l'alpiste
Que el meu amo a mi em donava
Són coses d'adolescents
Ens deien els oficials
Jo quan veig junta la colla
Trobe que està tot igual
Ens banyem quan hi ha banyà
Bevem fins la matinada
I tornem a casa orgullosos
Com els campions de Secansa
Jo no cante per la veu
Ni tampoc per la seguida
Cante perquè tinc motius
Pels quals jo perdria la vida