Jo vaig començar asseguda al meu sofà
No sabia què fer i vaig escriure en català
No en tenia ni idea ni de lletres ni de rima
Així m'hi vaig posar, sense por al que passaria
No tenia problemes a l'hora de fer poemes
Hi deixava moltes penes, algunes frases tendres
El beat se'm posava a les venes,
Diga'm tu llavors que feies, no ho triava, era la meva inconsciència
Era l'inconscient que em demanava més i més
Hi invertia el meu temps, sense pensar en el calers
Tot aixo no és res més, que un hobby per valents
Superes complexes, treus tot el que sents
La clau era anar fluint amb el beat i el seu estil
Rimes sense fi, bastant pobres he de dir
En vaig escriure vint-i-cinc, tretes de cor endins
Tot i així no eren ni cinc les que vaig poder compartir.
Avorrida a la classe sense cap ambició
Escrivint frase a frase el que em venia al caparró
Deien que era una fase, que no podria amb això
D'aquí poc pillaré un ave per anar a fer una cançó
La vergonya interior que em feia sentir inferior
Em va omplir d'amargor, em va limitar la visió
Però va ser encara pitjor, quan ho vaig deixar per por
Ara ja no és una opció, cantaré fins que s'acabi el món
Fora la vergonya interior, exorcisme
Temps de reflexió, la música com a prisma
Asseguda en un sofà, en va sorgir la vida
Em volia expressar i en vaig trobar la via
Inmersió popopom
Estic immersa en el ritme aïllada d'aquest món
Contemplant la gent com es fon, escrivint des del cor
Aquests sentiments que broten des del fons d'aquest dolor
Més tard, més tard vaig començar a volar
No tenia ales me les vaig haver de fabricar
Les victòries no venen soles te les has de currar
Si t'esperes tota sola ningú et vindrà a salvar
Deien que era fàcil que podia escriure en depressió
Cada cop que ho intentava, notava un gran escalfor
D'allà en van sorgir flames i vai acabar en un pou
Remullant-me amb aigua freda per apagar la cremor
No saben que difícil que és poder expressar
El k tens al cap, rollo boom bap
És concentració i anar remenant sense parar
Era l'única opció de tenir una meta on arribar
Música em fa volar, em fa experimentar
Em dona la poca vida que hi ha gent k em va robar
M'evita de pensar en tot el mal que vaig passar
Em transporta a llocs que no són fàcils de trobar
Fora la vergonya interior, exorcisme
Temps de reflexió, la música com a prisma
Asseguda en un sofà, en va sorgir la vida
Em volia expressar i en vaig trobar la via
Inmersió popopom
Estic inmersa en el ritme aïllada d'aquest món
Contemplant la gent com es fon, escribint des del cor
Aquests sentiments que broten des del fons d'aquest dolor
Fora la vergonya interior, exorcisme
Temps de reflexió, la música com a prisma
Asseguda en un sofà, en va sorgir la vida
Em volia expressar i en vaig trobar la via
Inmersió popopom
Estic inmersa en el ritme aïllada d'aquest món
Contemplant la gent com es fon, escribint des del cor
Aquests sentiments que broten des del fons d'aquest dolor
Fora la vergonya interior, exorcisme
Temps de reflexió, la música com a prisma
Asseguda en un sofà, en va sorgir la vida
Em volia expressar i en vaig trobar la via
Inmersió popopom
Estic inmersa en el ritme aïllada d'aquest món
Contemplant la gent com es fon, escribint des del cor
Aquests sentiments que broten des del fons d'aquest dolor