Aquest malson de créixer esgotadorament Dins d'un cos endurit Ple de bonys i d'arrugues, que cap pluja no estova Tants inútils records, el vent, les coses tendres Afeixuguen la sang ♪ I cruix a cada pas, tota la baluerna Al capdavall, el cos s'adaptarà Al rectangle de fusta del taüt ♪ Res, no deforma tant, com la vida mateixa