Un dia qualsevol foradaré la terra I em faré un clot profund perquè la mort M'arreplegui dempeus, reptador, temerari, Suportaré tossudament la pluja, I arrelaré en el fang de mi mateix, Quiti de mots em bastarà l'alè per afirmar Una presència d'estricte vegetal. L'ossada que em sostenta S'endurirà fins esdevenir roca I clamaré amb els ulls esbatanats Contra els temps venidors I llur insaciable corruptela. Alliberat de tota torpitud, Sense seguici d'ombra, No giraré mai més el cap per mirar enrera