La nostra estirp és de titans, I ho dic sense cap prejudici. Penseu sinó en la gent, que dia rera dia, Sofreix, estima I mor. Aquella trista I oblidada gent Que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa Que es separa per dues cambres, Per enyorar els camins que se sap irremeiablement Vençuda pel destí. I engendra en els infants, I creix en els infants, I és poderosa I dolça com un arbre Com un gran arbre dens I vigorós Que cada primavera treu florida. La nostra estirp, ben cert, és de titans. La nostra estirp, ben cert, és de titans.