Ara saps que la mort no és morir-te Sinó que mori algú estimat La teva mort no et convida Al tètric espectacle Te'n fa protagonista, i deu ser trist Però més trist és veure l'agonia lenta D'algú que estimes Com el cos tan conegut Es degrada i malmet dins a tornar-se Un feix d'òssos i pell que ni se serva Però encara estima ♪ I parla de guarir-se amb l'esperança De qui mai no ha perdut la fe en els altres Clames llavors als déus i contra els déus inútilment Que els déus mai no responen I el seu callar és un mirall opac I el seu callar és un mirall opac Torna, doncs, al teu clos I fes-t'hi fort amb una opció de vida Ara que saps que morir-te no és la mort I emplena d'amor el buit de l'estimada morta