Una espurna de sol, Una miqueta de vida, Una tendra senzillesa Xiuxiueja molt de prop. Un alè de primavera, Un "vine aquí amb mi", Un aclucar els ulls i veure Un univers infinit. Plouen estels que surten quan es pon el sol I parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol. La nit t'omple de vida quan camines sense pressa I ensopegues amb silencis que no et fan tenir por. I una miqueta de cel, I una miqueta de tot, i de res, I de núvols blancs i negres Que acaricien els records. I una miqueta de mar, I de somnis, de llum i de pau; I de paraules regalades Que volen cridar ben alt. Plouen estels que surten quan es pon el sol I parles de poesies, de rialles i del que no et fa estar sol. La nit t'omple de vida quan camines sense pressa I ensopegues amb silencis que no et fan tenir por.