Comediants de primes paraules, Que inventen veritats, Fent un son, tirant d'un fil, Se'n riuen d'aquest món. Alts i prims i amb cara d'empenta, No es mostren tal com són, Divertits penjant d'un fil, Avorrits entre els llençols. Són l'edip de les promeses I van jugant a veure qui és més fort Dins un teatre que anomenen: Llibertat. Som titelles de marbre o fusta Depèn la qualitat, Si ets jueu o militar, Tant hi fa si pots pagar. I si vols ser peça prohibida Maquinària de baixa qualitat, Al sistema no és permès de: Rebentar. No t'ho nego, ei! que jo no t'ho nego. Jo no et nego que per tu arribaria a encaixar. No t'ho nego, ei! que jo no t'ho nego, Però no et nego que per tu acabaria matant. I potser podria disfressar-me De titella o comediant, De fusta o marbre, D'innocència o falsedat... No t'ho nego, ei! que jo no t'ho nego. Jo no et nego que per tu arribaria a encaixar. No t'ho nego, ei! que jo no t'ho nego, Però no et nego que per tu acabaria matant. Jo no et nego que per tu els acabaria matant.