Dies que s'assemblen a petites bromes, Hores elàstiques minuts de goma, On tot ho veig ben fosc I és que encara no he obert els ulls. Fils que sostenen dies que pengen I que de cop i volta cauen En un forat on tinc guardats mil dies per oblidar. I els dies se'm fan llargs, Quan no puc parar de pensar A quin carai de déu li venc la meva llibertat. Potser que comencis a creure en tu. Dies on el cel es tanca poc a poc, Però no ho entenc perquè fa sol, Avui no em vull tancar amb mi, Tinc ganes de sortir. I un volt per aquí I un volt per allà. Tota la vida comparant, Formes de viure sense saber quina puc triar. Ho donaria tot per entendre'm la meitat. Els ulls, el fum i tu a una foto de fa uns anys, Nits de mil contes de l'ou, Eres més jove i curt, tot ho veies diferent, és fàcil dir-ho: no vull res. Orgia de petits moments, que mai he valorat, Que són la clau d'aquell secret d'hindús, Gurús i guies de gent. I que jo ja ho he trobat dins de mi, Que jo ja puc cridar: sóc "Déu" estic malalt!! Dies que s'assemblen a petites bromes, Hores elàstiques minuts de goma, On tot ho veig ben fosc I és que encara no he obert els ulls. Fils que sostenen dies que pengen I que de cop i volta cauen En un forat on tinc guardats mil dies per oblidar. I un dia ben fosc, amb el sol em vaig trobar, Vaig veure que tot era ficció, I ara ho entenc: sóc un forat que s'ha d'omplir D'un xic de simplesa i humilitat. Orgia de petits moments, que mai he valorat, Que són la clau d'aquell secret d'hindús, Gurús i guies de gent. Ho donaria tot... per entendre'm la meitat.