Són estranys els records, buits de tota raó,
Aliats que van de tort, sense cap direcció.
Esperant l'oportunitat de sortir d'un oblit,
On han caigut, tot just, quan anaven a sortir.
Rucs, bons, llargs, curts i durs i tots viuen dins jo,
I geperuts i bruts i nets i rics i molts sense raó,
I dos i tres i mil, que de tant en tant,
Sovint, es queden adormits,
Dolços i divertits, foscos i enfosquits,
Però entre tots:
... Busques, records d'aquella imatge d'un passat.
Busques, records d'aquells moments, on res fa mal.
Tot era clar, només tu i jo fèiem l'amor,
Recordo corbes i un sol cos: estranya situació.
Suor, la pell, un cop, un gest, tot plegat un rostoll d'humor,
Un parell són dos, junts un cop de sort i un rampell de por,
En pensar que tot pot acabar, que molt riure porta a plorar,
Però cada part de mi ets tu
I un altre cop un cop de vent em porta a fluir,
Cap aquell racó ple d'il-lusió, on els rucs amants adoren el món,
Per passar, tot dins un segon, de claror a foscor,
De present a record.
... Busques ...
Ei! amic, pots acabar sol, vivint de records,
Parlant sol, de tot i molt, de res i poc d'interès,
Per aquell que escolta i intenta anar al revés,
Esquivant passos, ensumant futurs, destruint falsedats,
Afrontant presents, ei! has de canviar.