Meva... la culpa és meva de tot No hi ha manera, no trobo res Que m'ajudi a oblidar Res que m'ajudi a sortir d'aquí I viure una vida normal. Poder mirar amb certa ironia Amb certa tendresa I amb certa nostàlgia el passat. Creu-me no se què fer Ni què dir I no tinc paraules Ni en busco que se que el que he fet Ho he fet jo I ja res no canviarà el meu passat Hi ha coses que et queden I coses que et marquen Hi ha coses que no oblides mai Com puc sortir d'aquí? Com puc trobar el camí? Com puc deixar-ho enrere? Com puc sortir d'aquí? Hi ha coses que et queden I coses que et marquen Hi ha coses que no oblides mai... Mira'm, si almenys sóc conscient Del que he fet La vida m'agafa i em treu d'aquí I amb certa ironia Amb certa tendresa Et miro i recordo el passat.