Tinc a les mans tot el món
Com quan era xiqueta, si tanque els ulls molt fort
Veig, per les sendes de serp de la Ribera, els tarongers en flor
Els tarongers en flor
No em manqueu veus de la infantesa, pures d'emocions
Llum del bell migdia, far que ens fa de guia i que ens porta a port
No em manqueu veus de la infantesa
No vull oblidar aquella innocència que ens duu el record
De bat a bat les finestres deixeu que entre
La llum clara del matí que ens acolore
Amb la roba de mudar qualsevol dia
Faça fred o faça vent, diga qui diga
Veu que no ens manque, en estes terres
De bat a bat les finestres deixeu que entren
Les rialles dels menuts que cantussegen
Vinc d'una terra sempre florida on nia el teuladí
Vinc d'una terra d'homes i dones que són grans com els pins
Saben de penes i d'alegries i tot s'ho han passat
Donen la vida, treuen les forces de les fortes arrels
Les bicicletes a vora l'era milotxes alcen vol
I juganeres fan curumbeles als camps cremats pel sol
I a les nits amb els peus descalços, a la porta del carrer
Passa la vida com passa el dia i no canvia el món sencer
No em manqueu veus que capitanegen tot el sentiment
Senzilla grandesa d'este Poble meu
De bat a bat les finestres deixeu que entre
La llum clara del matí que ens acolore
Amb la roba de mudar qualsevol dia
Faça fred o faça vent, diga qui diga
Veu que no ens manque, en estes terres
De bat a bat les finestres deixeu que entren
Les rialles dels menuts que cantussegen
Vinc d'una terra, on cada dia dura un poc més que ahir
Del pla a la serra i altes cimeres, del mar a tots els rius
Segles d'història que escrigueren i que ara estem llegint
Uns se n'anaren i altres es queden, són els nostres destins
Que el pare porta a les butxaques sempre en un conte nou
Mentre la mare ve cada nit i ens abrigalla al llit
És temps de somnis, baix les estrelles, amb un somriure dolç
Temps de somniar-los per a acomplir-los, temps de cantar feliç