Llançat al llit, Com una pedra que s'ofega al riu No trobe l'univers, no tinc el valor D'explicar-te-ho en un vers. Desorientat, recordant el meu passat, Dins la meva fossa estic atrapat. He perdut el nord, brúixola innocent, Que m'esgota lentament. És la teva forma de caminar, és la teva essència Que no em deixa respirar. Bateguem a la vegada, Només tu Que brilles en l'obscuritat, Són els meus somnis al teu costat. Bateguem a la vegada, Només tu. Sempre al meu cap, dins la meva sang Que bull al teu costat, I encara, em pose nerviós Quan et tinc a prop. Desorientat, recordant el meu passat, Dins la meva fossa estic atrapat. He perdut el nord, brúixola innocent, Que m'esgota lentament. És la teva forma de caminar, és la teva essència Que no em deixa respirar. Bateguem a la vegada, Només tu Que brilles en l'obscuritat, Són els meus somnis al teu costat. Bateguem a la vegada, Només tu.