Em vaig perdre de nit en els seus ulls Plorats com una lluna de safrà A lloms d'una esperança galopant Que portava notícies d'Al-Aaiun Encara ara s'enyora del desert Com una haima coberta d'estels Guardada en la memòria dels seus vells Que ha travessat dels segles al present Recorrerà la teua veu el món Arena que s'escamparà amb el vent Sobre aquell solidari sentiment Dels versos que contenen el teu nom Molt prompte tornaràs amb els teus peus A escriure sobre dunes ancestrals Els passos que de forma natural Va reservar la història per als teus Escoltaràs, de nou, l'alè del mar Guardat en la memòria dels teus vells A lloms d'una esperança galopant Arena que s'escamparà amb el vent, vent, vent...