Tres estreles mores, van caure a la muntanya, Que va obrir ulls verds, Vall cap a la mar. I ara sóm tres pobles, vivim enamorats, De la nostra serra, de la seua sang, De la nostra... La vall, eixa caixa de ressonància del meu cor, La vall s'obri a la mar com el meu pit, Amb el seu crit mediterrani. No hi ha doctrina que arrele a Laguar, Som tres genets a lloms del cavall verd, Sempre cavalcant cap al sol que naix, La llibertat ací ha arrelat I no diré cap mentida, i és que al país valencià No hi ha perla més bonica que fer arrel a la vall