Que dur que és el mirall els cops que el mires A l'haver estat plorant al llarg dels dies Et van dir que els teus somnis eren tangibles i que Qualsevol que lluitava els aconseguia I t'has culpat tants i tants cops Per no haver-ho fet prou bé Per mediocre i per vulgar, per no ser millor que ells I els matins fan tanta por Fan sentir-te fracassat Per no haver aconseguit allò que t'han inculcat I no escoltis famosos humils que et repetiran Que si ells poden tu també, i si no és que no ho has fet prou bé Apaga la tele i aixeca't Llença ben lluny allò Que creus que tant vols Però que en el fons t'ofega I pensa en cada record Quan rius sota el sol Ben lluny de pors i penes Quan rius sota el sol Ben lluny de pors i penes Que això de l'èxit i el fracàs s'ho van inventar uns quants Que et van dir què era "triomfar" i què era la felicitat Et van fer voler ser com ells, 'nant-te culpabilitzant De ser un "ningú" qualsevol, que mai serà recordat I no pensis que els rics i famosos no tenen mals Que molts es tiren d'un terrat i d'altres es volen el cap Aprèn a estimar el que t'envolta! Llença ben lluny allò que creus que tant vols Però que en el fons t'ofega I pensa en cada record Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes