Les 10, toca obrir la tele Una cerveseta i estirar-se al sofà I veure que fan un concurs genial De nanos que fan coses que no semblen reals N'hi ha un que balla molt bé Un altre hi és perquè és molt cuqui només Per descomptat el que canta flamenc Tots nerviosos estirant-se dels cabells I amb la histèria col·lectiva Sigues més valent, més fort, més gran del que mai vaig ser jo No perdis temps amb ninots, que tu t'has de fer famós I portar-me a la fama, fer-me ric amb la teva ànima Deixeu els nens que siguin nens No intenteu viure a través d'ells Que creixin lliures i com vulguin ser, vulguin ser Ai, pobre, l'han eliminat Aquells 4 sociòpates que formen el jurat Després de passar tants dies currant Enlloc d'estar jugant amb els altres infants I ara és quan li diran Que si hagués treballat més Potser hagués guanyat Ser famós a la tele, almenys per uns instants Fins que vingui un altre nano explotat Així és com va la cosa En aquest món on si no et coneixen no ets ningú Des d'aquells que es foten d'hòsties als partits dels nens Als que renyen els seus nanos perquè han tret un mediocre 7 Deixeu els nens que siguin nens No intenteu viure a través d'ells Que creixin lliures i com vulguin ser, vulguin ser Que els nens no són carn de mercat Són present i futur de la societat Que la llibertat eclipsi les pressions Que creixin sans! Deixeu els nens que siguin nens No intenteu viure a través d'ells Que creixin lliures i com vulguin ser, vulguin ser