Nits, nits en blanc pensant en mi Repassant el meu camí Per enèssima vegada Nits angoixat pel meu fracàs Anhelant una victòria Que és molt més lluny que el demà Que ara que tothom està dormint Ara que ningú no em sent Ara que ningú no mira Pensaré mil cops en el mateix I encara exigiré més A la meva pobra vida I veig com somriuen els estels I com sense pensar gens Ells són els més bells del cel Que sé que no haig de renunciar a res Que la meta és el de menys Si saps com ets, si saps posar-la on et convé Que ara que tothom està dormint Ara que ningú no em sent Ara que ningú no em mira Pensaré mil cops en el mateix I encara exigiré més A la meva pobra vida I veig com somriuen els estels I com sense pensar gens Ells són els més bells del cel Que sé que no haig de renunciar a res Que la meta és el de menys Si saps com ets, si saps posar-la on et convé Penso fer cas als estels Penso fer cas als estels Penso fer cas als estels Penso fer cas als estels Penso fer cas als estels Penso fer cas als estels Nits que pensant es fant en blanc I que en blanc van complicant Allò que era molt més fàcil